IBASQUE.COM

ONGI ETORRI

79 AÑOS DEL BOMBARDEO DE GRANOLLERS (31-MAYO-1938). LLISTAT DE VICTIMES DEL BOMBARDEIG

May 31, 2017

79 ANYS DEL BOMBARDEIG DE GRANOLLERS (31-MAIG-1938)

(en castellano más abajo)
Durant la Guerra civil espanyola, provocada per la insurrecció militar a les ordres del dictador Franco contra la República, l’aviació italiana i alemanya van realitzar diversos bombardejos a ciutats indefenses, assajant-se el que posteriorment, en la Guerra Mundial, va ser una tònica assassina: els atacs indiscriminats sobre la població civil de la rereguarda. El més famós va ser el bombardeig de la ciutat basca de Gernika, immortalizat per Picasso, però van haver-hi altres bombardejos igual de tràgics.
Un d’ells va ser el de la ciutat catalana de GRANOLLERS:

Foto: Plaça de la Porxada. Arxiu de l’Abadia de Montserrat. 31-maig-1938

Granollers, en començar la guerra, tenia un cens d’uns 14.165 habitants (13.000 aproximadament segons algunes fonts) i estava dirigida per un Comitè de Milícies Antifeixistes. El llarg conflicte, l’augment de la població per l’arribada de refugiats, la necessitat de nous habitatges, el gana….feien mossa en la població, que tenia por, sobretot després dels bombardejos de Mollet al gener de 1938 i de la capital, Barcelona, durant el mes de març.
En aquest ambient és quan va arribar el bombardeig del dimarts 31 de maig de 1938 a Granollers, realitzat per almenys 5 avions italians, tipus Savoia-S 79, amb base a la illa de Mallorca i al servei del dictador Franco. L’atac va durar solament un minut i va provocar uns 224 morts i 165 ferits (segons el diari La Vanguardia del 8 de desembre de 1938 serien 306 morts i mil ferits). Aquest dia de mercat hi havia gent d’altres poblacions properes, cues per adquirir el avituallamiento tan necessari, nens/as entrant a les escoles….

(Foto: Núvols dels impactes de les bombes sobre Granollers. Ufficio Storico della Aeronautica Militare Italiana. Roma)

Els avions van deixar anar 40 bombes de 100 quilos, 10 de 20 quilos i 10 de 15 quilos.
Les bombes van caure en “La carretera”, en el tram de Josep Anselm Clavé, on van afectar a edificis tan coneguts com la Fonda Europa, a la plaça de Maluquer i Salvador, al carrer d’Espí i Grau (afectant l’escola “Lluís Castellà”), al carrer d’en Marià Sans, al de l’Enginyer, al de Barcelona, al carrer Nou, a la placeta de Sant Roc, al carrer d’Elisabets, al del Sastre, a la plaça de les Olles, al carrer del Portalet, al del Conestable de Portugal, al del Lliri, al de Lletjós, al de Josep Umbert, al de Pinós, al de Pere Joan Sala, al de Corró, Layret, Travesseres, Catalunya, Girona, a l’avinguda de Joan Prim, al Camí Vell de Canovelles…. L’Hospital de Granollers també es va veure afectat i finalment, també van caure bombes a la plaça principal, la de la Porxada, que va sofrir grans desperfectes.
A la plaça de la Porxada es concentrava per això una gran quantitat de gent, i aquesta plaça va ser un dels llocs on el bombardeig va ocasionar més víctimes, sobretot dones i molts de nens i nenes.

D’acord amb la documentació dels arxius militars italians, l’objectiu (foto: Plànol on es detallen els objectius militars de la ciutat. Archivo històrico del Ejercito del Aire. Ministerio de Defensare) de l’acció formava part de l’estratègia de bombardejar les centrals elèctriques per deixar sense energia a la indústria de guerra republicana. Però l’atac a la població civil va ser totalment premeditat per infondre terror ja que, si bé a Granollers hi avia la Central Elèctrica Estabanell i Pahissa i l’Energia Elèctrica de Catalunya (Carrer del Rec i Carrrer Roger de Flor i altres punts d’interès bèl•lics (un taller de muntatge i un de reparació d’avions, l’estació de ferrocarril de la línia nord, un camp d’aviació a la Garriga o Canovelles, el pont sobre el riu Congost….) , no obstant això ni una sola de les 60 bombes que van caure es va apropar a dites objectives bel.lics.

Aquest bombardeig no va ser l’únic ja que dies després van tornar a bombardejar Granollers però no van provocar tantes morts. També els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, l’aviació va tornar a actuar, ocasionant més víctimes i més destrosses en una ciutat ja molt malmesa. El dia 28 de gener de 1939 les tropes franquistes ocupaven Granollers.

(Foto: Plaça de la Porxada. Rajola que senyala els espais bombardeats a la ciutat)

(després del text en castellà, vídeo realitzat sobre el bombardeig, i llistat nominal de víctimes i enllaços)

(Fotos: carta escrita el 5 de juny de 1938, als pocs dies del bombardeig, d’un pare al seu fill)

79 AÑOS DEL BOMBARDEO DE GRANOLLERS (31-MAYO-1938). LISTADO DE VICTIMES DEL BOMBARDEO

Durante la Guerra civil española, provocada por la insurrección militar a las órdenes del dictador Franco contra la República, la aviación italiana y alemana realizaron varios bombardeos a ciudades indefensas, ensayándose el que posteriormente, en la Guerra Mundial, fue una tónica asesina: los ataques indiscriminados sobre la población civil de la retaguardia. El más famoso fue el bombardeo de la ciudad vasca de Gernika, immortalizada por Picasso, pero hubieron otros bombardeos igual de trágicos.
Uno de ellos fue el de la ciudad catalana de GRANOLLERS

(Dos fotos siguientes: Resteo de Can Torrejón, una de las casas del carrer de Josep Anselm Clavé, muy afectada por el bombardeo)
Granollers, al empezar la guerra, tenía un censo de unos 14.165 habitantes (13.000 aproximadamente según algunas fuentes) y estaba dirigida por un Comité de Milicias Antifascistas. El largo conflicto, el aumento de la población por la llegada de refugiados, la necesidad de nuevas viviendas, el hambre….hacían mella en la población, que tenía miedo, sobre todo después de los bombardeos de Mollet en enero de 1938 y de la capital, Barcelona, durante el mes de marzo.
Ocurrió el 31 de mayo de 1938. Este martes, a las 9.05 de la mañana, cinco aviones italianos Saboya-S 79, con base a la isla de Mallorca y al servicio del general Franco, bombardearon la ciudad.
En este ambiente cuando llegó el bombardeo del martes 31 de mayo de 1938 en Granollers, realizado por al menos 5 aviones italianos, tipos Saboya-S 79, con base a la isla de Mallorca y al servicio del dictador Franco.
Este día de mercado había gente otras poblaciones cercanas, colas para adquirir el avituallamiento tan necesario, niños/as entrante a las escuelas.
El ataque duró solamente un minuto y provocó unos 224 muertos y 165 heridos (la inmensa mayoría de ellos mujeres y niños (según el diario La Vanguardia del 8 de diciembre de 1938 serien 306 muertos y mil heridos).
Los aviones soltaron 40 bombas de 100 kilos, 10 de 20 kilos y 10 de 15 kilos
Las bombas (en el plano siguiente, lugares donde cayeron y , en morado, los refugios antiaéreos que existían) cayeron en “La carretera” (en el tramo de Josep Anselm Clavé, donde se vieron afectados edificios tan conocidos como la Fonda Europa, en la Plaça de Maluquer i Salvador, carrer d’Espí i Grau (afectando a la escuela “Lluís Castellà”), carrer de Marià Sans, del Ingeniero, de Barcelona, carrer Nou, Placeta de Sant Roc, carrer de Elisabets, del Sastre, Plaça de les Olles, carrer del Portalet, del Conestable de Portugal, del Lliri, de Lletjós, de Josep Umbert, de Pinós, de Pere Joan Sala, de Corró, Layret, de Travesseres, de Catalunya, de Girona, avenida de Joan Prim, Camino Viejo de Canovelles…. El Hospital de Granollers también se vió afectado y finalmente, también cayeron bombas en la plaza principal, la de La Porxada, que sufrió grandes desperfectos. En esa plaza se concentraba una gran cantidad de gente, y esta fue uno de los lugares donde el bombardeo ocasionó más víctimas, sobre todo mujeres y muchos de niños y niñas.
(Foto: Declaración del Primer Ministro britànico, Chamberlain, sobre el bombardeo de Granollers. The National Archives.)

De acuerdo con la docu-mentación de los archivos militares italianos, el objetivo de la acción formaba parte de la estrategia de bombardear las centrales eléctricas para dejar sin energía a la industria de guerra republicana. Pero el ataque a la población civil fue totalmente premeditado para infundir terror puesto que, si bien en Granollers estaba la Central Eléctrica Estabanell y Pahissa y la Energía Eléctrica de Cataluña (Carrer de la Reguera y Carrer Roger de Flor y otros puntos de interés bèlicos (un taller de montaje y uno de reparación de aviones, la estación de ferrocarril de la línea norte, un campo de aviación en la Garriga o Canovelles, el puente sobre el río Congost….) , sin embargo ni una sola de las 60 bombas que cayeron se acercó a dichos objetivos bélicos (foto: Informe de la aviación italiana tras volver de la misión. Archivo histórico del Ejército del Aire. Ministerio de Defensa).
Este bombardeo no fue el único puesto que días después volvieron a bombardear Granollers pero no provocaron tantas muertes. También los días 24, 25 y 26 de enero de 1939, la aviación volvió a actuar, ocasionando más víctimas y más destrozos en una ciudad ya muy malograda. El día 28 de enero de 1939 las tropas franquistas ocupaban Granollers.

VÍDEO

Vídeo realitzat per l’Ajuntament amb imatges i videos d’est esdeveniment («Vídeo informatiu de Granollers vila oberta, amb imatges històriques del bombardeig que va tenir lloc a la ciutat el 31 de maig de 1938. Difós originalment el juny de 2008» ):